Vés al contingut

Ryusuke Hamaguchi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRyusuke Hamaguchi

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 濱口竜介 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 desembre 1978 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Kawasaki (Japó) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Tòquio
Universitat d'Arts de Tòquio
institut de Higashi Katsushika Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3152327 Allocine: 741668 Rottentomatoes: celebrity/ryusuke_hamaguchi Allmovie: p767589 TMDB.org: 1487492
Facebook: ryusuke.hamaguchi X: hamryu Youtube: UCmAGYn85hTyPUg9P4suyGqg Modifica el valor a Wikidata


Ryusuke Hamaguchi (濱口 竜介, Hamaguchi Ryūsuke, [hamaꜜɡɯtɕi ɾʲɯꜜːsɯ̥ke] ( escolteu-ho); nascut el 16 de desembre de 1978) és un director de cinema i guionista japonès. Estudià un grau a la Universitat de Tòquio i màster d'art (M.A) a la Universitat de les Arts de Tòquio. Començà a rebre atenció al Japó amb el llargmetratge Passion (2008).

Hamaguchi va obtenir primer reconeixement internacional amb la pel·lícula Happy Hour (2015) i va continuar amb Asako I & II (2018). L'any 2021 va estrenar dues pel·lícules, Wheel of Fortune i Fantasy i Drive my car, per aquesta última ha rebut dues nominacions als Oscars, a Millor director i Millor guió adaptat. És el tercer director japonès nominat a l'Oscar al millor director.[1]

Carrera

[modifica]

Després de graduar-se a la Universitat de Tòquio, Hamaguchi va treballar en la indústria del cinema comercial durant uns anys abans d'entrar al programa de postgrau en cinema a la Universitat de les Arts de Tòquio .[2] La seva pel·lícula de graduació Passion va ser seleccionada per a la competició del Tokyo Filmex 2008.[3][4][5]

Amb Kō Sakai, va fer un documental de tres parts sobre els supervivents del terratrèmol i tsunami de Tōhoku de 2011, seleccionat per a la competició al Festival Internacional de Cinema Documental de Yamagata de 2013,[6] i Storytellers guanyant el premi Sky Perfect IDEHA.[7]

La seva següent pel·lícula, Happy Hour, va ser realitzada per primera vegada mentre Hamaguchi era un artista resident al KIITO Design and Creative Center de Kobe el 2013.[8] Va sorgir d'un taller d'interpretació d'improvisació que va fer per a no professionals, on molts dels intèrprets de la pel·lícula havien participat en el taller.[9] Les quatre actrius principals van compartir el premi a la millor actriu i la pel·lícula va obtenir una menció especial pel seu guió al Festival de Locarno 2015 .[10] Hamaguchi també va rebre un premi especial del jurat als Japan Movie Critic Awards 2016,[11] així com un premi al millor nouvingut a la divisió de cinema dels Premis Geijutsu Sensho de l'Agència per a Afers Culturals aquell any.[12]

El seu Asako I i II va ser seleccionat per competir per la Palma d'Or al Festival de Cannes 2018.[13][14]

El 2021, Hamaguchi va guanyar el premi Ós de Plata a la Berlinale amb la seva Wheel of Fortune and Fantasy. Aquell mateix any, el seu Drive my car va guanyar els premis a la millor pel·lícula del Cercle de Crítics de Cinema de Nova York, la Societat de Crítics de Cinema de Boston i l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles, així com "Millor pel·lícula en llengua no anglesa" als Globus d'Or. Ryusuke va ser nominat a l'Oscar al millor director per Drive my car, convertint-se en el tercer director japonès a aconseguir aquesta gesta.

Influències i estil

[modifica]

Hamaguchi s'ha referit a si mateix com "un cinèfil pur" i "convencionalment enamorat de les pel·lícules de Hollywood". Ha estat influenciat per les obres de Quentin Tarantino, Wong Kar-wai i John Cassavetes.[15]

Citacions

[modifica]
La Viquipèdia no és un recopilador de citacions o refranys. El projecte apropiat és Viquidites.
Aquesta pàgina o secció és candidata per ser moguda a Viquidites usant el procés d'importació. Verifiqueu les polítiques de Viquidites. Si la pàgina es pot escriure de nou com un article enciclopèdic, traieu aquest avís.
  • “Fins a cert punt, totes les pel·lícules són ficció i documentals alhora. He experimentat amb ambdues coses, i crec que no hi ha una ficció pura o un documental pur." [16]
  • "L'actor està actuant davant de la càmera. El que la càmera capta allà és un documental sobre els actors, perquè estan fent una cosa que només passa una vegada." [16]
  • (Sobre el final de Drive my car) "No tinc cap pla de fer una seqüela, però és cert estava jugant amb les coses al final. Una altra cosa que m'agradaria dir és que el títol en si també podria donar una pista de com es pot interpretar el final." [17]

Filmografia

[modifica]
Any Títol anglès Títol original Director Escriptor Durada (min) Notes
2001 Go to the Movies 映画を見に行く Sí Sí 8 Pel·lícula curta
2003 Like Nothing Happened [18] 何食わぬ顔 Sí Sí 98 Versió curta de 43 min
2005 The Beginning はじまり Sí Sí 13 Pel·lícula curta
Friend of the Night Friend of the Night Sí Sí 44 Pel·lícula curta
2006 Scent of Memory 記憶の香り Sí No 28 Pel·lícula curta
Attack 遊撃 Sí Sí 17 Pel·lícula curta
2007 Solaris Solaris Sí Sí 90
2008 PASSION [19] PASSION Sí Sí 115 Obra de graduació a la Universitat de les Arts de Tòquio
2009 I Love Thee For Good [20] 永遠に君を愛す Sí No 58
2010 The Depths 심도 Sí Sí 121 Escrita conjuntament amb Kôta Ôura
2011 The Sound of the Waves [21] 東北記録映画三部作　なみのおと Sí No 142 Documental; co-dirigida amb Ko Sakai
2013 Voices from the Waves - Kesennuma [22] 東北記録映画三部作　なみのこえ　気仙沼 Sí No 109 Documental; co-dirigida amb Ko Sakai
Voices from the Waves - Shinchi-machi [23] 東北記録映画三部作　なみのこえ　新地町 Sí No 103 Documental; co-dirigida amb Ko Sakai
Storytellers [24][25] 東北記録映画三部作　うたうひと Sí No 120 Documental; co-dirigida amb Ko Sakai
Intimacies [26] 親密さ Sí Sí 255 Versioó curta de 136 min
Touching the Skin of Eeriness [27] 不気味なものの肌に触れる Sí No 54
2015 Happy Hour ハッピーアワー Sí Sí 317 Escrita conjuntament amb Tadashi Nohara i Tomoyuki Takahashi
2016 Heaven Is Still Far Away [28] 天国はまだ遠い Sí Sí 38 Pel·lícula curta
2018 Asako I & II 寝ても覚めても Sí Sí 119 Escrita conjuntament amb Sachiko Tanaka
2020 Wife of a Spy スパイの妻 No Sí 115
2021 Wheel of Fortune and Fantasy 偶然と想像 Sí Sí 121
Drive my car ドライブ・マイ・カー Sí Sí 179 Escrita conjuntament amb Takamasa Oe
2022 Our Apprenticeship Sí Sí TBD
2023 Aku wa sonzai shinai Sí Sí 106

Premis

[modifica]
Year Premi Categoria Obra nominada Resultat Ref
2015 Festival dels tres continents de Nantes Premi del públic Happy Hour Guanyador [29]
2021 Festival Internacional de Cinema de Berlín Gran Premi del Jurat Ós de Plata Wheel of Fortune and Fantasy Guanyador [30]
Festival Internacional de Cinema de Canes Millor guió Drive my car Guanyador [31]
Premi FIPRESCI Guanyador
Premi del Jurat Ecumènic Guanyador
New York Film Critics Circle Millor pel·lícula Guanyador [32]
Washington D.C. Area Film Critics Association Millor pel·lícula internacional / en llengua estrangera Guanyador [33]
Boston Society of Film Critics Millor pel·lícula Guanyador [34]
Millor director Guanyador
Millor guió Guanyador
Los Angeles Film Critics Association Millor pel·lícula Guanyador [35]
Millor guió Guanyador
2022 Oscars Millor pel·lícula Pendent
Millor director Pendent
Millor guió adaptat Pendent
Millor pel·lícula internacional Pendent
Premis Globus d'Or Millor pel·lícula en llengua no anglesa Guanyador [36]
National Society of Film Critics Awards Millor pel·lícula Guanyador [37]
Millor director Guanyador
Millor guió Guanyador

Referències

[modifica]
  1. ↑ Tartaglione, Nancy. «Oscars: ’Drive My Car’ Makes History As First Japanese Film Nominated For Best Picture» (en anglès). Deadline. [Consulta: 9 febrer 2022].
  2. ↑ 里信, 邦子. «「ハッピーアワー」の濱口監督、「人は本当に思っていることが言えない」» (en japonès). SWI swissinfo. [Consulta: 5 març 2018].
  3. ↑ «『PASSION』濱口竜介（監督）インタビュー» (en japonès). Eiga Geijutsu. Arxivat de l'original el 2 d’agost 2021. [Consulta: 5 març 2018].
  4. ↑ «Tokyo FILMeX Competition». TOKYO FILMeX 2008. TOKYO FILMeX. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2010. [Consulta: 5 març 2018].
  5. ↑ «映画に寄せるたおやかなパッション──濱口竜介監督インタヴュー». Flower Wild. [Consulta: 5 març 2018].
  6. ↑ «YIDFF: Past Festivals: 2013: Screening List». Yamagata International Documentary Film Festival. [Consulta: 5 març 2018].
  7. ↑ «YIDFF: Past Festivals: 2013». Yamagata International Documentary Film Festival. [Consulta: 5 març 2018].
  8. ↑ «濱口竜介監督作品『ハッピーアワー』ロカルノ国際映画祭にて最優秀女優賞受賞／脚本スペシャルメンション授与 KIITO» (en japonès). KIITO. [Consulta: 5 març 2018].
  9. ↑ Sullivan, Dan. «Review: Happy Hour, Ryusuke Hamaguchi». Film Comment. [Consulta: 5 març 2018].
  10. ↑ «Palmarès 2015». pardo.ch. Arxivat de l'original el 2017-08-13. [Consulta: 4 març 2018].
  11. ↑ «Dai 25-kai Jusho Sakuhin». 日本映画批評家大賞 公式サイト. Japan Movie Critics Award. Arxivat de l'original el 2016-10-30. [Consulta: 5 març 2018].
  12. ↑ «Geijutsu Senshō Rekidai Jushōsha Ichiran». Agency for Cultural Affairs, Government of Japan. [Consulta: 5 març 2018].
  13. ↑ «The 2018 Official Selection». Cannes. [Consulta: 12 abril 2018].
  14. ↑ «Cannes Lineup Includes New Films From Spike Lee, Jean-Luc Godard». Variety. [Consulta: 12 abril 2018].
  15. ↑ Rizov, Vadim. «"My First Studio, Commercially Made Film": Ryūsuke Hamaguchi on Solaris, Asako I & II and Japanese Film School». Filmmaker Magazine. [Consulta: 11 gener 2022].
  16. ↑ 16,0 16,1 The Nikkei [*Japan's economic newspaper] (October 10, 2021)
  17. ↑ «Ryûsuke Hamaguchi on Drive My Car | NYFF59». [Consulta: 17 gener 2022].
  18. ↑ «Like Nothing Happened (short version)». [Consulta: 30 desembre 2021].
  19. ↑ «Japan Society Film | Passion». Arxivat de l'original el 2021-12-30. [Consulta: 30 desembre 2021].
  20. ↑ «I Love Thee For Good». [Consulta: 30 desembre 2021].
  21. ↑ «The Sound of the Waves | YIDFF 311 Documentary Film Archive» (en japonès). [Consulta: 30 desembre 2021].
  22. ↑ «YIDFF: 2013: International Competition». www.yidff.jp. [Consulta: 30 desembre 2021].
  23. ↑ «Voices from the Waves SHINCHIMACHI | YIDFF 311 Documentary Film Archive» (en japonès). [Consulta: 30 desembre 2021].
  24. ↑ «Storytellers | YIDFF 311 Documentary Film Archive» (en japonès). [Consulta: 30 desembre 2021].
  25. ↑ «Storytellers | Metrograph». nyc.metrograph.com. [Consulta: 30 desembre 2021].
  26. ↑ «Intimacies | Metrograph». nyc.metrograph.com. [Consulta: 30 desembre 2021].
  27. ↑ «Japan Society Film | Touching the Skin of Eeriness». Arxivat de l'original el 2021-12-30. [Consulta: 30 desembre 2021].
  28. ↑ «Japan Society Film | Heaven Is Still Far Away». Arxivat de l'original el 2021-12-30. [Consulta: 30 desembre 2021].
  29. ↑ «Senses». Festival des 3 Continents. [Consulta: 17 gener 2022].
  30. ↑ «Awards & Honours 2021» (en anglès). www.berlinale.de. [Consulta: 17 gener 2022].
  31. ↑ «All the 74th Festival de Cannes Awards» (en anglès). Festival de Cannes 2021, 17-07-2021. [Consulta: 17 gener 2022].
  32. ↑ «Awards - New York Film Critics Circle - NYFCC» (en anglès americà). [Consulta: 17 gener 2022].
  33. ↑ «2021 WAFCA Award Winners - The Washington DC Area Film Critics Association (WAFCA)». www.wafca.com. Arxivat de l'original el 2016-01-18. [Consulta: 17 gener 2022].
  34. ↑ «Current Winners – 2021 Awards» (en anglès). Boston Society of Film Critics, 27-07-2018. [Consulta: 17 gener 2022].
  35. ↑ www.adam-makes-websites.com, Adam Jones-. «Awards - LAFCA». www.lafca.net. [Consulta: 17 gener 2022].
  36. ↑ «Drive My Car» (en anglès). www.goldenglobes.com. [Consulta: 17 gener 2022].
  37. ↑ «National Society of Film Critics» (en anglès). National Society of Film Critics. [Consulta: 17 gener 2022].


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ryusuke_Hamaguchi&oldid=33883010»